No som més violentes que la resta de la població, de fet som 10 vegades més propenses a ser víctimes de delictes.
L’estigma és un conjunt de prejudicis sobre actituds negatives cap a persones amb problemàtica derivada de la salut mental. Implica el rebuig social, por i accions excloents que dificulten el procés de la recuperació i la inclusió a la societat.
“És fràgil, inestable, negativa, extravagant...” Només pel fet de tenir diagnosticat un trastorn mental, la teva família, l’entorn més proper i l’àmbit professional sanitari atribueix automàticament unes de les moltes etiquetes. Quines són les veritats i mentides més comunes?
No som més violentes que la resta de la població, de fet som 10 vegades més propenses a ser víctimes de delictes.
Probablement treballes amb alguna persona que té o ha tingut un problema de salut mental.
La gran majoria de les persones poden viure la vida “normalitzada” seguint amb el seu tractament.
Una de les barreres més grans és afrontar les actituds negatives de la societat, així com el propi autoestigma.
La majoria ens recuperem després d’un tractament adequat, i d’altres poden esdevenir crònics, com passa amb altres malalties (cardiovasculars...)
La família i els amics són la peça clau, escoltant, fent companyia, acompanyant...
Aïllament, rebuig social, dificultat de participar en les activitats comunitàries, rebuig a la feina, baixa autoestima per autoestigma...
Aquestes són unes de les moltes conseqüències de l’estigma.
