Arep ha participat en l´estudi sobre l´impacte psicològic i estratègies d´afrontament que ha dut a terme Lucía Pose Dallmann i Blanca Gimeno-Bayón Campany, psicòlogues del Servei de Rehabilitació Comunitària del CFP Maresme
Publicat al Psiara, la revista del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya té com a objectiu principal valorar l’impacte psicològic del confinament en persones que prèviament presentaven una problemàtica de salut mental i què van fer per afrontar aquesta nova situació.
En paraules de les autores: “Volem oferir algunes consideracions relacionades amb la situació post-confinament. Obrir espais de reflexió i construir un nou saber a partir de l’experiència excepcional viscuda”. Això ajudarà a pensar en com plantejar les intervencions durant i després de la crisi.
El punt de partida de l’estudi és l’enquesta realitzada a 162 persones usuàries de recursos de salut mental. Concretament, del CFP Maresme, de la Comunitat Terapèutica del Maresme i d’Arep.
A través d’una vintena de preguntes sobre els canvis que estaven vivint degut al confinament, com se sentien i què estaven fent per afrontar-ho, s’han extret conclusions dels efectes que ha suposat l’aïllament i què és el que més els ha ajudat a portar-lo bé. Així mateix, la Blanca i la Lucía, plantegen propostes d’intervenció en aquest nou paradigma i les conclusions més rellevants de l’estudi.
Els resultats de l’enquesta reflecteixen en números els efectes físics, psicològics i socials del confinament i de la pandèmia.
Així, el més destacable que hem pogut observar en l’àmbit emocional és que la pandèmia ens deixa com a efecte la por generalitzada cap allò exterior i cap els altres. Així mateix, l’estudi ens mostra que la situació ha generat frustració i irritabilitat per no poder fer el que feien abans i la incertesa de no saber com i quan tornarem a la normalitat.
És evident que el confinament ha provocat un augment de la simptomatologia relacionada amb l’ansietat i la depressió. Malgrat això, molts/es usuaris/es enquestats/des admeten que van tenir sentiments positius durant aquest temps i que el desconfinament millorarà el seu estat anímic.
Fisiològicament l’enquesta revela que la majoria (casi un 60%) han tingut alteracions als ritmes del son, vitals per mantenir la salut, i canvis en la sensació de gana i que no han realitzat cap activitat física.
A nivell social, les persones participants expressen que han necessitat parlar amb algun referent professional i que s’han comunicat amb familiars i amistats.
L’estratègia majoritària ha estat mirar la televisió. Una activitat passiva i sedentària que pot haver tingut una doble funció: evasió i passar temps durant un període d’espera. En segon lloc, les activitats cognitives o creatives, moltes persones usuàries s’han implicat en crear alguna cosa socialment valuosa. La següent estratègia que ha donat benestar a la mostra d’enquestats/des ha estat relacionar-se amb els altres. I, en quart lloc, parlar amb professionals.
Podeu consultar l’estudi sencer en el següent enllaç.
