Resum
El fenomen de la immigració continua sent un assumpte polèmic que genera moltes controvèrsies i debats. Ni l’esfera política ni la societat no sabem com actuar davant de la crisi migratòria actual.
Les persones migren cercant millors oportunitats. En casos més extrems ho fan per fugir d’una situació de guerra o per l’escalfament global a causa del canvi climàtic. Prendre aquesta decisió suposa nombrosos reptes, com ara l’adaptació a un nou entorn cultural, l’aïllament social, la pèrdua de xarxes de suport i, sovint, la discriminació. El nou escenari que sorgeix ve marcat pel canvi de cultura, la distància amb les persones estimades i les dificultats econòmiques, que són alguns dels factors que poden perjudicar el benestar emocional d’aquesta població. Per això, perquè el procés d’integració no representi un gran impacte en la salut mental de les persones migrants, és necessària una xarxa de suport que els hi proporcioni un sentit de pertinença i el reconeixement com a ciutadans i ciutadanes.
Aquest article cerca reflexionar sobre la necessitat d’entendre el patiment psíquic que afecta les persones que migren a un altre país i definir el dol migratori i les seves conseqüències quan es cronifica (la síndrome de la persona immigrant amb estrès crònic i múltiple, coneguda com a síndrome d’Ulisses).
També valorarem quins són els recursos que la societat catalana està implementant actualment per a l’assistència a aquesta població, centrant-nos en la importància del treball transversal i preventiu, sense oblidar el potencial que té la comunitat, com a creadora de vincles, i com pot actuar com a clau essencial per un itinerari sa i inclusiu.
Introducció
En els darrers anys, la crisi migratòria a Europa ha estat un tema complex. L’augment de persones immigrants i sol·licitants d’asil ha crescut significativament. Les dades indiquen que a Europa, la migració es caracteritza per l’arribada de persones per motius laborals o familiars i per la cerca d’asil.
- Migrants legals
- El 2023, 3,7 milions de persones van arribar a Europa legalment.
- La majoria de les persones migrants arriben a Europa per motius laborals o familiars.
- El 2023, hi havia unes 385.000 persones migrants en situació irregular.
- Sol·licituds d’asil
- El 2023, es van rebre més d’un milió de sol·licituds d’asil a tota la UE.
- El nombre de sol·licituds d’asil ha aconseguit nivells comparables als registrats durant la pitjor crisi de persones refugiades del 2016.
El nombre d’arribades per via marítima es va triplicar durant el 2017.
Aquest context presenta dificultats importants pel que fa a l’accés al procediment de protecció internacional, acolliment, identificació i tractament específic de persones amb necessitats especials.
El fenomen migratori és un esdeveniment que mobilitza molts canvis. Aquest desplaçament és motivat per una decisió personal, condicionada per una crisi col·lectiva o per circumstàncies individuals; també pot ser mobilitzat per tots dos elements. Aquesta experiència té un gran potencial traumàtic.
La persona inscrita en una determinada cultura arriba a una altra destinació cultural (transculturació) que es regeix per altres pautes, mitjans i mètodes de comunicació. Haurà d’acceptar el dol per diverses pèrdues i els sentiments precipitats de nostàlgia, i reconèixer la capacitat d’assolir èxits sota la disposició de noves pautes culturals i lingüístiques.
La resolució del procés migratori està vinculada als recursos subjectius, des de la capacitat per abordar la solitud, passant per l’afrontament de les separacions o les pèrdues, així com el reconeixement de la realitat i les capacitats d’inventar nous interessos i vincles.
En tot cas, en aquest article no ens pertoca estudiar totes les causes i l’enorme ventall de determinants socials i polítics que generen o mantenen el dol migratori, sinó visibilitzar aquesta problemàtica i oferir informació sobre aquest tema des d’una perspectiva psicològica individual i psicosocial.
Cal considerar també com les qüestions socials i polítiques interfereixen directament sobre aquesta població i, per aquest motiu, esdevé imprescindible i urgent l’accés als serveis públics i el canvi de lleis que facilitin el reagrupament familiar.
L’experiència de migrar
Amb els anys, les restriccions a l’entrada als països més rics s’han tornat cada cop més exigents, per la qual cosa el dret a migrar, abans més respectat i reconegut com a legítim, ha perdut terreny davant el poder del capital. Les societats occidentals han reaccionat incrementant les barreres legals contra els drets de les persones migrades.
Però no totes les experiències són iguals. Cal destacar que les persones que pertanyen a l’anomenat “Primer Món” ho tenen més fàcil. Per exemple, les persones riques, d’orígens diversos, no troben tantes dificultats a adquirir immobles a un país diferent al seu territori d’origen i obtenir així el dret de residència.
Segons aquesta lògica, les lleis migratòries minven els drets, esfondrant sistemàticament la capacitat de resistència de les persones immigrants, minant la seva vida familiar i afectiva i el seu sentiment de seguretat.
Una persona que decideix deixar el seu país, sigui per motius econòmics, polítics o socials, no sempre pot tenir en compte el que pot comportar aquest canvi. La vida de qualsevol individu està conformada per múltiples àrees que contribueixen al seu desenvolupament ple. Ziglar (2016) anomena 7 àrees: la carrera professional i feina, l’àmbit social (amistats i entorn), l’àmbit familiar (suport i relacions interpersonals), l’àmbit econòmic (independència i estabilitat), la salut física, la salut mental i l’espiritualitat. És molt probable que aquestes esferes es vegin afectades per l’acte d’emigrar.
Ja hem comentat que les persones migrants marxen del seu lloc d’origen per nombroses i variades raons i, en arribar a un altre país per cercar una millor vida, es poden trobar amb situacions en què es veuen privades del reconeixement ple de la seva humanitat, cosa que pot portar a un gran malestar psíquic.
Descrivim a continuació algunes manifestacions d’aquest malestar:
Xarxa de suport: La separació de la família i les persones estimades que viuen moltes persones immigrades, sovint els genera sentiments de solitud, culpa i tristesa. Aquests sentiments es donen tot i els esforços diaris per viure la societat d’acollida com a pròpia mitjançant un moviment intern d’assimilació de l’entorn i la cultura
Vida laboral i economia: l’estrès relacionat amb la cerca de feina i la inestabilitat econòmica poden intensificar els sentiments negatius.
Futur i seguretat: La por a la deportació i la incertesa sobre el futur són preocupacions constants per a moltes persones immigrants; això pot comportar una major vulnerabilitat a patir depressió, ansietat i altres trastorns mentals.
La salut mental de les persones immigrants
Els enfocaments actuals posen l’èmfasi en la situació social que viu la persona i l’estrès que pateix com a possibles desencadenants de problemàtiques de salut mental. Un exemple és la síndrome de la persona immigrant amb estrès crònic i múltiple o, síndrome d’Ulisses4, que relaciona el malestar emocional amb les condicions en què viuen les persones afectades: soledat, fracàs migratori, lluita per la supervivència i por; aquestes condicions potencien tant l’absència de sensació de control com l’absència de xarxa de suport social. Altres autors5 han plantejat un model d’estrès de la migració basant-se en diferents components com la nostàlgia, el dol que implica deixar enrere una determinada manera de vida, el xoc cultural o procés aculturatiu, la freqüent experiència de discriminació i les condicions de vida. Tot i que conceptualment es compon de diferents factors, des del punt de vista psicomètric l’estrès de la immigració és unitari. Cada persona experimenta de manera individual les situacions d’estrès generades pel fet de migrar.
La salut mental de les persones migrades és un tema que ha guanyat atenció durant els darrers anys. Moltes persones migrades han enfrontat situacions traumàtiques als seus països d’origen i es troben amb intervencions i suports que són insuficients per disminuir el gran patiment emocional causat per la transició cultural i la situació d’aïllament.
Travessar fronteres desencadena una situació d’estrès i ansietat causada per la necessitat de reconstruir-se i per la dificultat d’adaptació a aquest nou entorn. Les incerteses sobre el futur, la profunda sensació de desarrelament i l’estigmatització social, les dificultats idiomàtiques, les inseguretats respecte a la integració laboral i les diferències culturals són factors que posen les persones immigrants en risc d’exclusió social i poden generar gran malestar.
Segons el psiquiatre Joseba Achotegui, es tracta d’una ruptura afectiva forçada que incideix directament sobre l’aferrament, un instint de gran rellevància en la salut mental. L’autor conclou que la superposició de dols que s’afegeixen al dol migratori és un factor important en l’increment del patiment de les persones immigrants i pot agreujar la seva situació.
Al procés migratori hi ha factors que poden potenciar aquest dolor, intensificar-lo i fer que esdevingui crònic. Per a Achotegui, la combinació de solitud, fracàs en l’assoliment dels objectius, juntament amb la vivència de carències extremes i el terror, seria la base psicològica i psicosocial de la síndrome de la persona immigrant amb estrès crònic i múltiple.
Les realitats de les persones immigrants presenten més fissures i necessitats que les de les persones autòctones. Encara que arribin a trobar més seguretat i estabilitat, reivindicar el reconeixement d’aquestes realitats posa de manifest que les mesures de suport encara estan molt lluny de la seva total implementació.
Els nombrosos desafiaments que les persones migrades troben en arribar al territori estranger són només l’inici de la gran batalla que hauran de lliurar al llarg de la seva vida. Aquests reptes les afectaran en múltiples aspectes psicològics i emocionals.
En l’àmbit personal, la pèrdua de reconeixement com a ciutadà o ciutadana pot generar a la persona migrada molt de sofriment acompanyat d’exclusió social, dins d’una situació d’extrema vulnerabilitat.
Joseba Achotegui cita la psicoanalista Melanie Klein, per relacionar la confusió amb l’ús freqüent de la negació com a defensa en situacions extremes. Per mitjà d’aquest mecanisme, la ment es fragmenta, com un mirall trencat en què ja no es veu cap imatge, evitant així el contacte amb una realitat dolorosa. Òbviament, aquesta manca de reflex genera confusió.
L’autor compara aquest estat de confusió amb l’efecte del lotus que, a l’Odissea, prenien els homes d’Ulisses per oblidar el record de les persones estimades i les preocupacions.
El dol migratori
Es tracta del procés emocional que afronten les persones que migren. Aquest dol té característiques diferents dels altres dols, però també consta de diferents fases.
Joseba Achotegui va treballar al SAPPIR (Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants Refugiats) durant molts anys. Això li va permetre analitzar i diferenciar aquestes experiències de dol basant-se en les situacions recurrents del procés migratori.
No hi ha cap ordre o domini d’un dol sobre un altre: poden aparèixer tots alhora o en etapes:
- Dol per la família i amistats
- Dol per la llengua
- Dol per la cultura/costums
- Dol per l’idioma/llengua
- Dol per la terra
- Dol per l’estatus social
- Dol per la identitat
La millor manera per superar aquests sentiments depèn de les circumstàncies del desplaçament de la persona. D’acord amb l’autor, caldria diferenciar des de la perspectiva de la dificultat en l’elaboració del dol i, per tant, en la seva potencialitat psicopatògena, tres categories de dols:
- Simple: la persona viu en condicions favorables per poder expressar-lo.
- Complicat: la persona es troba en dificultats per expressar-lo.
- Extrem: la persona es troba superada en les seves capacitats d’adaptació i no és capaç d’expressar-lo (síndrome d’Ulisses).
En aquest sentit, hi ha fases que la persona migrant podrà desenvolupar dins del procés d’adaptació, segons els sentiments d’ambivalència pel país d’origen i el nou.
- Fase de “lluna de mel”: Es caracteritza per la idealització del país d’acollida.
- Fase de nostàlgia: es pren consciència de les pèrdues i apareixen sentiments de vulnerabilitat, baixa autoestima i, fins i tot, depressió.
- Fase adaptativa: S’analitzen els avantatges i els desavantatges del nou entorn.
- Fase de la negació: en aquest estat d’ànim, la culpa interfereix en l’adaptació i produeix un rebuig cap a la nova vida.
- Fase d’acceptació: es reestructura la identitat com a híbrida, amb trets de totes dues cultures.
En alguns casos es pot manifestar un rebuig a la pròpia cultura, empobrint les característiques individuals que fan que cada persona sigui única. Aquest procés pot ser interpretat, segons la psicoanàlisi, amb el concepte de negació, un mecanisme de defensa formulat per Freud (1925): “Amb ajuda de la negació s’anul·la una de les conseqüències del procés repressiu: que el seu contingut de representació no aconsegueixi l’accés a la consciència”.
Entre les hipòtesis sobre la síndrome d’Ulisses, i per explicar les causes que generen els símptomes, Joseba recorre a l’anàlisi dels estressors extrems que pateixen les persones migrants, que constitueixen dades socials perfectament comprovables.
Perspectiva interseccional als serveis comunitaris de salut mental
El model interseccional amb perspectiva transcultural que promou l’Associació va més enllà d’un enfocament individualitzat per analitzar les problemàtiques de salut mental. Considerem les condicions socials, culturals i polítiques que configuren l’experiència de les persones migrades, amb especial atenció a les barreres que pot comportar la seva situació d’immigració. Aquesta aproximació ens permet proporcionar un suport més inclusiu i ajustat a la diversitat de realitats i necessitats de la població migrada, tot i els enormes límits i barreres que ens imposa l’actual marc jurídic, legal, polític i econòmic.
Segons el psiquiatre Joseba Achotegui, “la intervenció en aquest quadre pertany més al camp de la prevenció en la salut mental que al camp del tractament”. Destaca que el suport psicoeducatiu és l’eix del treball amb aquest col·lectiu, ja que aquestes persones no estan malaltes.
Conclusió
Finalment, és fonamental entendre que la salut mental de les persones migrades no només és una qüestió individual, sinó també una responsabilitat col·lectiva. Només a través d’un enfocament integral, que involucri la comunitat, les institucions i les persones, es podran construir respostes efectives a les dificultats emocionals que aquesta població afronta. L’esforç per reduir les barreres socials i econòmiques per a les persones migrades, així com per garantir la seva plena integració, és no només un imperatiu moral, sinó també un pas essencial per a la construcció d’una societat més equitativa i solidària. La salut mental de les persones migrades no ha de ser vista com una càrrega, sinó com una oportunitat per a l’enriquiment mutu i per a la creació de vincles que ens facin més humanes.
Alana de Oliveira, Eva García i Jose Rodríguez (Departament d’Orientació Psicològica de l’Associació Arep per la salut mental).
Bibliografia
- Achotegui, Joseba (2008). Duelo migratorio extremo: el síndrome del inmigrante con estrés crónico y múltiple (Síndrome de Ulises)
- Achotegui, Joseba. (2020). El Síndrome de Ulises. Contra la deshumanización de la migración. Ned Ediciones
- Bauman, Zygmunt (2016). Estranhos à nossa porta/Zigmunt Bauman; tradución Carlos Alberto Medeiros – 1 ed. – Zahar, 2017.
- Benítez Burgos, G. (2015). De condición femenina, inmigrante y excluída: la mujer latinoamericana en España. – Madrid: Biblioteca Nueva, 2015.
- Dunker, Christian (2023). Lutos finitos e infinitos. Sao Paulo: Editorial Paidós.
Historias del Ir y Venir y la Salud Mental: Manual para Promotores de Salud. Iniciativa de Salud de las Américas, Escuela de Salud Pública, Universidad de California, Berkeley. 2011. Impreso en California, EE.UU. - Khosravi, Shahram (2010). Yo soy frontera – autoetnografía de un viajero ilegal. Tradución Laura Escorihuela – (2021)-Virus Editorial.
- Nair, Sami (2006). Diálogo de culturas e identidades.
- Sigmund Freud, «La negación», en Obras completas, Orbis, volumen 16.
Referències
1. Web del Parlament Europeu, Asilo y migración en la UE: cifras y hechos
2. CEAR (2017) Refugiados y migrantes en España, Los muros invisibles tras la frontera sur.
3. Swinnen, S. G. H. A., & Selten, J.-P. Mood disorders and migration: meta-analysis. The British Journal
of Psychiatry, (2007). 190, 6-10.
4. Achotegui, J. Estrés límite y salud mental: el síndrome del inmigrante con estrés crónico y múltiple
(síndrome de Ulises). Migraciones, (2006). (19), 59-85.
5. Tomás-Sábado, J., Qureshi, A., Antonin, M., Collazos, F. Construction and preliminary validation of the Barcelona Immigration Stress Scale. Psychological reports, (2007). 100(3 Pt 1), 1013-23
6. Achotegui, J. La depresión en los inmigrantes: una perspectiva transcultural. Barcelona: Mayo. (2002).
